Orfeu a la pedra filosofal

En el punt àlgid d'aquesta entrega trobem una imatge que ens recorda al mite de les Mènades, que apareix a Les Metamorfosis d'Ovidi. En el mite s'explica com va morir Orfeu, el que amansia les feres amb la seva música, el paral·lelisme que trobem amb el llibre. Orfeu estava casat amb Eurídice i l'estimava amb bogeria, tant que quan va morir picada per una serp, ell es va endinsar a l'Hades per recuperar-la. Aconseguí convèncer el déu del submón amb la condició que s'encaminés sol cap a les portes de l'Hades sense mirar enrere, llavors es retrobaria amb Eurídice. Tanmateix, Orfeu no va poder evitar mirar enrere en notar la presència d'Eurídice rere seu mentre sortia així que, com que no havia complert la promesa, va tornar a perdre la dona per sempre.

Per poder entrar a l'Hades, custodiat pel gos Cèrber, un gos de tres caps, igual que el Pelut de la saga, que custodia una trapa, Orfeu utilitza el cant per calmar-lo. En el llibre, doncs, es reprodueix de la següent manera:

"- ¿Què és allò que té als peus? - va xiuxiuejar l'Hermione.

- Sembla una arpa - va dir el Ron -. Se la deu haver deixat l'Snape.

- Deu ser que es desperta tan bon punt deixes de tocar - va dir el Harry -. Bé, doncs comencem...

El Harry es va posar la flauta del Hagrid als llavis i va bufar. De fet, no tocava cap melodia, però des de la primera nota els ulls de la bèstia es van començar a tancar. El Harry no parava gairebé ni per respirar. A poc a poc el gos va deixar de grunyir... Va començar a trontollar i se li van plegar els genolls; a continuació va caure rodó, totalment adormit."