Referents Clàssics a Harry Potter
Biografia
Joanne Kathleen Rowling (J.K. Rowling) va néixer el 31 de juliol de l'any 1965 a Anglaterra. Va viure els seus primers anys de vida a
Winterbourne, a l'igual que el seu protagonista, en un carrer suburbà. En aquest carrer vivien un parell de germans anomenats Potter, cognom que entusiasmava a l'autora, a la qual li desagradava
el seu.
La casa on vivia l'autora fins i tot, posseïa un armari sota les escales.
Amb el protagonista de l'heptalogia també comparteix el dia de naixement i una infància difícil, amb uns pares que haguessin desitjat que ella fos un noi. És més, la descripció que fa l'autora
sobre les fotografies de Potter quan era petit coincideixen amb les seves pròpies.
Anys després, es van traslladar a Chepstow, Gwent (Gal·les). A prop del Bosc de Dean. Ella afirma que part de la seva imaginació es va desenvolupar allà. De fet, confessa que els boscos són la
seva part preferida dels terrenys de Hogwarts. Va ser allà on va començar a escriure les seves pròpies històries.
Ella i la seva germana petita, Diane Rowling, havien treballat d'empleades de neteja a l'església de St. Luke. Ella, però, fou l'única de la seva família que rendia culte a l'església. Fins i tot
un fet com aquest va enriquir la seva obra, ja que, en el llibre que firmava cada cop que hi anava a treballar, apareix un nom que més tard trobarem en un dels personatges més foscos de la
saga.
La seva relació amb la seva germana menor era molt forta i, principalment, fou el motiu pel qual va començar a inventar històries; simplement, per entretenir la seva germana menor. Rowling va
dedicar la primera entrega de
Harry Potter
a la seva germana, entre d'altres.
L'any 1980 van diagnosticar esclerosis múltiple a la seva mare, que la va conduir a la mort l'any 1990. Fou un xoc terrible per les dues germanes ja que la relació amb el seu pare era difícil. És
per aquest motiu que les figures paternes de Harry Potter, com en Dumbledore, en Hagrid o en Sirius, estan tant idealitzades. Així doncs, la manca d'aquesta relació i la pèrdua lenta de la seva
mare han influenciat la manera d'escriure de Rowling. En
Harry Potter
veiem reflectida la temptativa de reconstruir la seva infància. Als seus llibres també reflecteix la seva pròpia creença que la veritat és més fàcil que la mentida o l'evasió
d'aquesta.
Va estudiar a l'institut de Wyedean Cmprehensive i, més tard, a l'Universitat d'Exeter, a la costa sud d'Inglaterra, on es va llicenciar en Francès a desgana, el qual li va permetre passar un any
a París, i en Estudis clàssics. Estudis que més tard han contribuït en gran part en la inspiració de les seves novel·les.
La idea de
Harry Potter
fou concebuda mentre esperava un tren que viatjava entre Manchester i Londres just abans de la mort de la seva mare. Aquest viatge era degut a que cercava pis amb la seva parella a la mencionada
ciutat de Manchester, mentre que ella treballava per Amnistia Internacional a Londres. En la seva biografia
online,
explica que el seu bolígraf no escrivia aquell dia, per tant, es va passar les quatre hores de viatge imaginant els detalls de la història.
Ben aviat, es va traslladar a Portugal per fer de professora d'anglès. Allà es casà amb Jorge Arantes, un reporter televisiu, amb el qual va tenir una filla, Jessica. El matrimoni es va divorciar
al cap de dos anys del seu naixement. Després d'això, Rowling va tornar a la Gran Bretanya amb la seva filla i sumida en una gran depressió. Les dues van viure durant una temporada depenent de la
beneficència. Amb la depressió, Rowling es va inspirar per crear els
demèntors,
els guardians d'Azkaban, la presó dels mags, criatures màgiques que et xuclen la felicitat de l'ànima, “que gaudeixen amb la desesperació i la destrucció enduent-se la pau, l'esperança i
l'alegria d'allò que els envolta”.
Durant aquest període, va estar treballant en la seva obra en diversos cafès. Així, l'any 1995, va acabar la primera novel·la
Harry Potter i la pedra filosofal,
la qual va ser rebutjada per dotze editorials diferents fins que Barry Cunningham, editor de Bloomsbury Books, va accedir a publicar-la després que la seva filla de vuit anys llegís el primer
capítol i en demanés més entusiasmada. En aquella època, l'editor va suggerir a Rowling d'usar un pseudònim ja que li preocupava que el fet que l'escriptora fos dona, no atragués al públic
masculí. Ella s'hi va negar.
L'any 1997, l'autora va guanyar el Premi de Llibres per a Nens Nestlé i, més tard, el Premi del Llibre Britànic al Millor Llibre Infantil. Un any després, l'any 1998, va publicar el segon
llibre
Harry Potter i la cambra secreta.
Aquell mateix any va firmar un contracte amb la productora Warner Bross perquè versionessin cinematogràficament els seus llibres. Cris Colombus en seria el director.
L'any 1999, la tercera entrega va sortir a la venda:
Harry Potter i el pres d'Azkaban.
Amb ell, Rowling va guanyar per tercera vegada consecutiva el Premi de Llibres per a Nens Nestlé i també, el Premi Whitbread del Llibre Infantil de l'Any. Afirma, que aquesta fou l'entrega amb la
que es va sentir més còmode escrivint.
Harry Potter i el calze del foc
va ser publicat l'any 2000. Amb aquest va obtenir un premi més, el d'escriptora de l'any pels Premis Britànics.
L'any 2001 va contraure matrimoni amb Neil Murry, la seva parella actual, amb els que va tenir a David i Mackenzie. Aquell mateix any va rebre el reconeixement honorífic de l'Ordre de l'Imperi
Britànic.
És evident que amb la fama de l'heptalogia, J.K. Rowling s'ha enriquit, i molt. Tot i això, ella no oblida els pitjors moments del seu passat i per això, col·labora amb diverses ONGs, per aquest
mateix motiu, un mes abans de la següent publicació de l'haptalogia l'any 2003,
Harry Potter i l'Ordre del Fènix,
aparegué el primer capítol en una revista alemanya amb la finalitat de recaptar diners pels sense sostre.
En una entrevista aquell mateix any, ens va deixar entreveure alguns trets del seu caràcter que ha atorgat al seu protagonista, com el desig de poder fer-se invisible (en Harry posseeix una capa
d'invisibilitat) que, segons va dir, utilitzaria per seure's a escriure tot el dia en un cafè.
Fou també l'any 2003 quan va rebre el Premi Príncep d'Astúries de la Concórdia.
L'any 2005,
Harry Potter i el misteri del príncep
fou publicat. I seguint amb les seves contribucions solidaries, va escriure i il·lustrar un llibre al marge de la saga anomenat
Els contes del Bard Gallard,
guanys del qual anirien destinats a la fundació Children's High Level.
El seu desig sempre havia estat que li publiquessin algun llibre i sobretot, convertir-se en escriptora. Malgrat, això, mai es va imaginar tenir ni el renom ni la fama que té ara.
L'any 2007, va acabar el seu darrer llibre,
Harry Potter i les relíquies de la mort
després de 17 anys d'escriure. Després d'això, afirmava seguir tenint idees sobre la vida dels seus protagonistes, tanmateix, va prendre la decisió de deixar de publicar més sobre
Harry Potter
i el seu món. Encara que segueix afirmant que mai deixarà d'escriure perquè és el que vol i necessita. Per aquest motiu, aquest any 2011, amb el que semblava ser la fi del món de Potter, l'autora
ha ofert un nou espai als lectors anomenat Pottermore.
