"L'Orestea" en la relació entre en Harry i en Ron

Els nostres dos herois inseparables, en Harry i en Ron, mantenen una relació molt semblant a la d'Orestes i Pílades.

Per una banda tenim en Harry, la viva imatge d'Orestes, el qual ha de venjar la mort del pare (en el cas de Potter, al pare i la mare), que se sent sovint culpable de la mort de la seva mare (que Potter causa involuntàriament) i que és perseguit constantment per un turment que li recorda a aquesta mort (la cicatriu al front). Evidentment, no podem fer que en Harry tingui el turment de l'Orestes matricida, ni l'immaculat matrimoni de James i Lily Potter no són Clitemnestra i Agamèmnon, però al llarg de les obres (i sobretot en boca del frustrat Snape) es descobreix que el pare d'en Harry no era l'idealitzat progenitor perfecte, sinó un jove ple d'arrogància (la hybris d'Agamèmnon) que li va portar no pas pocs maldecaps, i l'enyorament que Harry té dels seus pares traspua també una certa culpabilitat somorta perquè la seva mare va morir per salvar-lo a ell.

Per l'altra, en Ron que com Pílades resulta ser l'amic lleial, amb poca iniciativa, però amb prou capacitat com per estimular i acompanyar en Harry quan aquest defalleix, amb veu força més assenyada (i un pél ingènua en aquest cas) i sobretot amb fidelitat incombustible.

Pel que fa a la situació amorosa de l'Orestea, en Harry i en Ron es canvien els rols. En aquest cas, Harry adopta el paper de Pílades, que al final s'enllaça amb Electra (Ginny a la saga), la germana del seu millor amic, i Ron el d'Orestes que es casa amb Hermione (que, no pas per casualitat, pren el mateix nom a l'heptalogia).

(Això és veu reflectit amb els fets del darrer llibre, per aquest motiu, no està ubicat a l'apartat de Personatges).