Exemples als llibres

" l fons del corredor, penjat a la paret, hi havia el retrat d'una dona molt grassa que duia un vestit de seda rosa.

- ¿Contrasenya? - els va preguntar.

- Caput Draconis - va respondre el Percy, i el retrat es va apartar. A la paret del darrere hi havia un forat rodó. Ajudant-se amb les mans, els de primer el van atravessar (el Neville va necessitar que l'ajudessin) i es van trobar a la sala comuna de Gryffindor: una habitació rodona molt acollidora plena de butaques còmodes."

" Mentrestant, el Ron i l'Hermione havien trobat un lloc a la graderia al costat del Neville, que no entenia per què feien aquela cara de preocupts, ni per què havien portat les varetes. Poc es podia imaginar el Harry que havien estat practicant el sortilegi enganxacames en secret. Se'ls havia acudit gràcies al Malfoy, i estaven disposats a fer-lo servir amb l'Snape si intentava fer mal al Harry.

- No te n'oblidis, és Locomotor Mortis - va murmurar l'Hermione mentre el Ron s'amagava la vareta a la màniga.

- Ja ho sé - va saltar el Ron -. No comencis, eh!"

" - Avui transplantarem mandràgores. A veure, ¿qui em pot dir les propietats de la mandràgora?

Ningú no es va sorprendre de veure la mà de l'Hermione enlaire.

- La mandràgora, o Mandragora officinalis, és un poderós reconstituent - va dir l'Hermione, que, com sempre, semblava que s'hagués empassat el llibre de text-. S'usa per fer tornar al seu estat original persones que han estat transfigurades o embruixades."

" El Malfoy va aixecar la vareta ràpidament i va cridar:

- Serpensortia!

La punta de la vareta li va explorat. El Harry es va quedar horroritzat observant com d'allà li sortia una serp negra enorme que queia a terra entre ells dos amb tot el seu pes i s'enlairava amb intenció de picar-lo. Els alumnes es van tirar enrere amb crits de terror."

" - Lumos! - va murmurar, i a la punta de la vareta va aparèixer una llum que gairebé el va enlluernat. Va enlairar la vareta i els murs de còdols del número dos de la plaça van brillar en la foscor, la porta del garatge va resplendir i, en l'espai buit que hi havia entre totes dues coses, el Harry va veure clarament una silueta immensa d'alguna cosa pesant que tenia uns ulls grans i radiants."

" Tres demèntors, tres demèntors alts, encaputxats i vestits de negre, se'l miraven des del terra.

No s'ho va pensar dos cops; va ficar-se la mà pel coll de la samarreta, va treure la vareta i va exclamar:

- Expecto patronum!

Un núvol fantàstic de color blanc perla va sorgir de la vareta. Sabia que havia caigut directe sobre els demèntors, però, no es va aturar a contemplar-ho; amb el cap miraculosament lúcid, va mirar endevant... Estava a punt d'arribar."

"- Si arriba a atrapar en Quisso...

En Harry va acabar la frase en lloc d'ella:

- ... segurament ara tornaria a ser a Azkaban. - Va agitar la vareta sense concentrar-se, i tot el que va aconseguir va ser que la seva granota s'inflés com un globus verd i emetés un xiulet agut.

- Silentio! - es va afanyar a dir l'Hermione apuntant amb la vareta la granota d'en Harry, que es va desinflar en un moment sense dir ni piu-. En tot cas no ho hem de tornar a fer. Però, no sé com l'hi podem fer saber, perquè un mussol no l'hi podem enviar.

- No crec que se la torni a jugar - va dir en Ron -. No és burro, i segur que sap que la professora Umbridge va estar a punt d'agafar-lo. Silentio.

El corb gros i lleig que tenia davant seu va deixar anar un xiscle burleta.

- Silentio. Silentio!!!

El corb es va posar a grallar encara més fort.

- És per com mous la vareta - va dir l'Hermione, mirant en Ron amb gravetat -. No l'has d'agirat, sinó que has de fer un cop sec.

- Els corbs són més repatanis que les granotes - va diren Ron entre dents.

- Aviam, canviem-nos-els - va dir l'Hermione mentre agafava el corb d'en Ron i li deixava la seva granota -. Silentio! - El corb va continuar obrint i tancant el seu bec esmolat, però sense que en sortís cap so." 

" - ¿On t'havies...? Ostres, ¿què t'ha passat a la cara? - va dir en Ron, mirant-lo estupefacte igual que tots els companys del voltant.

- ¿Per què ho dius? ¿Què hi tinc? - va dir en Harry, agafant una cullera i estudiant-hi amb atenció el reflex deformat de la cara.

- La tens plena de sang! - va dir l'Hermione -. Acosta't...

Va aixecar la vareta, va dir << Tergeo! >> i li va fer desaparèixer tota la sang seca."

- Mentider fastigós - va cridar el bruixot que es deia Selwyn -. Segur que no has vist en Potter en ta vida! Ens has fet venir perquè ens volies matar, ¿oi? ¿Que et penses que la recuperaràs, així, la teva filla?

- Us juro... Us juro... En Potter és a dalt!

- Hominem revelo - va dir la veu al peu de l'escala.

En Harry va sentir que l'Hermione reprimia una exclamació, i va tenir l'extranya sensació que alguna cosa planava just per sobre seu i li deixava el cos a l'ombra.

- Sí que hi ha algú a dalt, Selwyn - va dir en to brusc l'altre home."

" - I ara... piertotum locomotor! - va dir alt la professora McGonagall.

I tot al llarg del corredor les estàtues i les armadures van saltar dels pedestals, i, per l'estrèpit i els cops sords que es van sentir tant als pisos de sobre com als de sota, en Harry va deduir que els seus congèneres de tot el castell havien fet el mateix.

- Hoghwarts està sota amenaça! - va cridar la professora McGonagall -. Cobriu tot el perímetre! Protegiu-nos! Compliu el vostre deure amb la nostra escola!

Amb un gran rebombori, l'exèrcit d'estàtues animades va passar rabent pel costat d'en Harry, unes de més grans i unes altres de més petites que la mida real. També hi havia animals, i les armadures enferritjades feien molinets amb les espases i les cadenes amb boles de punxes."